Afortunat?


"No t'amagues" pregava ell mentre la perseguia a través del bosc. Ja li faltava l'alé. Ella, encara plena de llum, corria. No podia deixar-se atrapar, perque la Fortuna ha de ser lliure. No sempre té el mateix amo i, per molt que brille, un se l'ha de meréixer, en compte de correr darrere d'ella. Però aixó s'acabaria promte. Aquell empresari vanidós i sense escrúpols ja no podria córrer molt més per aquell bosc. La Fortuna ja habia fugit d'ell i estava lluny. Pasaria molt de temps fins que ella tornés al seu costat.


Comentarios

Entradas populares