Tornen els trobadors



Jo soc aquell que t'escriu els poemes i les cançons, i qui les canta i recita de memòria en veu baixa en l'avorriment de les classes, i redacta les cartes que reps. El meu nom, per si t'interessa és Mael, però tu pots dir-me trobador. Sí, trobador... I ara em diràs vell, antiquat, oi? Doncs no t'ho permet, darling. Sàpigues que soc ben modern, ja que, malgrat escriure poesies i desgavells per tu, faig skate, porte caçadora i sudaderes i m'encanta vestir els meus vaquers negres amb cadena i les meues ulleres de sol d'aviador, toque la guitarra, tuiteje, solc sortir amb els col·legues i beure alguna que altra vegada i faig dibuixos a tot color amb la tablet gràfica que em regalaren per l'aniversari, ja que trobe les fotos massa imperfectes, encara que m'agraden. I diràs "i este què vol de mi?", bo en veritat res, res més que em deixes demostrar-te l'amor idíl·lic que té el meu cor per tu i que continuaré fent com fins ara que he decidit descobrir-me. No vull res més de tu, res de contacte, només via paper i penyores asfixiades amb la teua colònia, la resta ho sentirem en la distància. Només demane que sigues la meua Laura, la meua Beatrice, mentre tu fas la teua vida i estimes el teu nuvi.
"I perquè un trobador?" et preguntaràs, doncs voràs, pense que tot açò s'està perdent, que la gent troba massa a sovint amors bruscos i passionals i que després se'n lamenta i, potser que Plató haja influït d'una manera més que filosòfica i racional al meu cap amb la seua idea, de manera que no he pogut evitar enamorar-me, ho sap ben bé la tinta del meu bic, idíl·licament, platònicament de tu. He tingut la sort o la desgràcia de tindre cor rebel i poeta, i no ho lamente. Poeta perque, ... bé quasi ho saps millor que jo (si t'has molestat a obrir i llegir les cartes que t'he manat) i rebel perque em negue a creure que un amor com el que ha nascut ací dins (senyale al meu interior)  no pot tindre la forma d'un amor de trobador només perque estiga "antiquat". Antiquat! Antiquat, perque els que podien haver-lo professat o no ho feren o foren una minoria i ara, els que podrien fer-ho, els únics que podrien saber alguna cosa de l'amor, bàsicament per la seua experiència, els estúpids adults, preferirien saber-ne de política i només conviuen amb la seua dona (o ni tan sols això, només la suporten perque li fan la casa i el dinar) en comptes d'enamorar-la cada dia i demostrar-li-ho. Renegue d'eixos "exemples" i et preferisc a tu i al que sent per tu i a la meua forma de demostrar-te-ho, tal que et pertany.
Sent si açò et molesta i et fa calfar-te el cap. Has de saber que jo no vull enamorar-te, si alguna cosa vull ser és sincer, només pretenc alliberar el que hi ha dins de mi cap a tu i que et sentisques estimada, més enllà de la rutina. 
Sense més que dir-te ara mateix, m'acomiade fins les properes paraules que t'escriga i que t'arribaran en forma de cançó, de sonet, d'una frase... encara no ho sé. Fins aleshores, ma belle.

Atentament el teu trobador. 


PD: Tens, per casualitat, una fulla dels meus apunts de llatí entre les fulles d'una de les cartes que et maní l'altre dia? Si la tens, faries el favor de tornar-me-la? Tinc l'examen proper. Gràcies, darling  :)

Comentarios

  1. Fa goig que retornen els antics trobadors, amb paraules i formes novelles. I fa goig, també, que tornes a escriure o a publicar. Un plaer llegir-te, ja saps.

    ResponderEliminar
  2. Em plau que et plaga i et faça goig. Un plaer sempre rebre comentaris d'opinió teus Anna i que tingues temps per fer-li una ullada al que escric. Gràcies ^^

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares